Els homes necessitem estar contínuament orientats en l’espai físic que ens envolta. A la terra, la referència principal la marca la gravetat que ens indica la verticalitat. Totes les nostres accions depenen de la gravetat i per això necessitem contínuament tenir-la com a referència. És més, el cos està dissenyat o s’ha adaptat a funcionar d’aquesta manera, en un entorn gravitatori, en el que la verticalitat és la referència principal, i no tenir-la com a referència immediata se’ns fa tan costós que el cos busca la manera de poder mantenir aquesta referència al cost que sigui.
La gravetat afecta d’entrada al pes del cos. Per suportar-lo i poder estar drets o caminar, amb normalitat i sense caure, cal que tinguem el centre de gravetat del cos més o menys centrat dins de la base de sustentació que formen els peus. De fet, aquesta és la missió principal de la musculatura dels turmells: mantenir el cos perpendicular a terra (i per tant, les dues cames, en una direcció perpendicular al terra) al mateix temps que els peus es recolzen a terra per suportar el nostre pes. Per aconseguir-ho la musculatura dels turmells treballa contínuament, adaptant la posició dels peus al terra i corregint els petits desequilibris en l’angle que les cames formen amb el terra. En particular, cal destacar els Solis (el múscul de la cama situat per sota dels bessons) que eviten que caiguem endavant al estar drets.
Els òrgans de la visió, els ulls, estan també adaptats per funcionar en aquest entorn regit per la gravetat. Els músculs oculomotors, responsables de moure els ulls, treballen en conjunció amb la resta dels músculs del cos i, sobretot, amb els músculs que permeten orientar el cap respecte al tronc. Cal recordar que la funció dels músculs que orienten el cap respecte al cos és tan important que el cos hi dedica un nervi cranial. Per la seva banda, els músculs que permeten orientar el cap interactuen amb tots els de la resta del cos, per fer que la tasca sigui el menys fatigant possible.
Per això si fixem la mirada en un nou punt d’atenció, primer hi dirigim els ulls sense moure el cap, però si mantenim la mirada fixada en aquest punt, ràpidament acabem girant el cap de manera que els ulls continuïn fixats en el punt però des de la posició neutra al centre de les òrbites, en la que els músculs oculomotors no han de treballar. La musculatura oculomotora no està preparada per treballar massa estona seguida i per això el cos actua d’aquesta manera. Igualment, si mantenim l’atenció visual en el mateix punt encara més estona, acabem girant tot el cos, per a que el cap quedi en situació de repòs i la musculatura que l’orienta respecte al tronc tampoc hagi de treballar. Per tant, per a que ens funcioni bé la visió, cal que els ulls estiguin horitzontals, en un pla perpendicular a la força de la gravetat, de manera que amb poc esforç puguem portar la mirada sobre l’horitzó.
Igualment, els òrgans de l’equilibri, que són dins de l’orella interna, estan disposats de manera que actuen amb la màxima eficàcia, quan tenim els ulls i les orelles situats en un pla horitzontal perpendicular a la força de la gravetat. Com que el sentit de l’equilibri treballa contínuament, necessitem que ulls i orelles estiguin bàsicament tota l’estona situats en aquest pla perpendicular a la força de la gravetat.
D’altra banda, tot el cos està preparat per interactuar amb el davant com a referència única principal. És a dir, -la vista, els braços i les mans, i les cames- tot està dissenyat per poder actuar conjuntament en una mateixa direcció, la que tenim just a davant nostre. Així, per agafar un objecte distant, movem les mans cap a l’objecte en la mateixa direcció en la que ens desplacem movent les cames i en la mateixa direcció que els ulls utilitzen per centrar la visió en l’objecte, per exemple. Ara bé, per a que això sigui així és necessari que el cap, la cintura pèlvica i la cintura escapular (és a dir, les espatlles) estiguin alineades totes tres.