Se suposa que l’acupuntura es va originar fa milers d’anys, a Xina. El primer document que descriu inequívocament un sistema organitzat de diagnòstic i tractament d’acupuntura data de l’any 100 AC, aproximadament, i probablement correspon a la recopilació de texts anteriors i a tradicions passades oralment de generació en generació durant segles. L’acupuntura es va continuar desenvolupant a Xina durant els segles següents i es va convertir gradualment en part integral de la Medicina Tradicional Xinesa.
Difusió a Orient
L’acupuntura es va anar estenent per alguns països fronterers amb Xina com el Japó, Corea i Vietnam entre els segles VI y X.
Difusió a Occident
L’existència de l’acupuntura no és coneguda a Europa fins al SXVI, mitjançant un jesuïta portuguès, i no és fins al 1683 que la primera descripció de l’acupuntura feta per un metge, Ten Rhijne, va arribar a Occident. Deixant de banda algunes experiències anecdòtiques que van tenir lloc durant els segles XVIII i XIX, la seva pràctica a Occident no comença fins que un diplomàtic francès, Soulié de Morant, la introdueix a França a partir de 1920.
Fruit de la col·laboració de Soulié de Morant amb diversos metges francesos, l’acupuntura es va anar desenvolupant a França i des d’allà fou introduïda en d’altres països europeus per diversos pioners, a partir dels anys 50.
El seu coneixement i la seva popularitat van començar a créixer veritablement a Occident a partir de la visita del president Nixon a Xina el 1972. Poc després de la visita de Nixon, una comissió mèdica occidental fou traslladada a Xina per esbrinar més coses sobre l’acupuntura i fou així com, poc després, un petit grup de precursors va anar a Xina a formar-se en acupuntura i Medicina Tradicional Xinesa i el seu ús i coneixement s’ha anat estenent per tot Occident.