Hi ha diverses maneres d’entendre i practicar l’acupuntura, el que en podríem dir escoles d’acupuntura. Són les diferents formes d’interpretar els textos antics, la manera com s’ha anat transmetent de generació en generació la seva ensenyança al llarg dels segles i en diferents llocs geogràfics, l’enfocament que se li ha donat modernament, etc. el que ha donat lloc a les diferents escoles. El fet de que hi hagi tantes maneres diferents de practicar-la és, de fet, una indicació clara dels seus bons resultats.
Així tenim, entre d’altres, l’acupuntura japonesa, la coreana, etc. però, en el nostre entorn, cal destacar l’acupuntura xinesa i l’acupuntura francesa.
L’acupuntura xinesa
El desenvolupament de l’acupuntura va seguir la seva evolució a Xina, on va ser prohibida a partir de 1929 per després ser recuperada a partir de 1949, amb l’arribada dels comunistes al poder. Els diversos camins divergents seguits en la pràctica de l’acupuntura i en el desenvolupament dels seus fonaments teòrics es van anar agrupant fins arribar a un consens conegut com a Medicina Tradicional Xinesa. Posteriorment, la pràctica tradicional de l’acupuntura va patir una important regressió durant els temps de la revolució cultural i després l’acupuntura xinesa ha seguit un procés de modernització en que se n’ha occidentalitzat la pràctica, cosa que ha comportat la pèrdua d’alguna de les seves virtuts tradicionals.
La acupuntura així entesa i practicada és la que s’ha anat difonent pel món occidental i és, amb molta diferència, la que més es practica en el món occidental en l’actualitat.
L’acupuntura francesa o acupuntura energètica
A partir dels anys 20, gràcies als treballs inicials de Soulié de Morant -basats encara, en la pràctica més tradicional de l’acupuntura- i a la seva col·laboració amb diversos metges francesos, l’acupuntura es va anar desenvolupant i estenent per França seguint una evolució pròpia que arriba a constituir una manera diferent d’entendre-la i aplicar-la, és a dir, una escola, a la que es coneix com a acupuntura francesa o acupuntura energètica.
Cal destacar el treball de recerca i aprofundiment en l’acupuntura fet per nombrosos metges i sinòlegs francesos, actualment agrupats en l’AFA, durant aquests 90 anys. El fet d’haver de partir de zero i haver de qüestionar-s’ho tot, ha fet que hagin arribat a descobrir coses que els mateixos xinesos desconeixen (però que, en canvi, estan recollides en els textos antics, si se’ls interpreta correctament). D’entre tots ells, cal destacar la figura del Dr. Jean Marc Kespi, sobre els treballs del qual encara pivota avui l’acupuntura francesa.
Això ha fet que, encara que pugui resultar sorprenent, en l’actualitat es practiqui millor acupuntura a França que a Xina.