Pel seu enfocament adreçat a les causes dels dolors i malalties i la seva forma d’actuar, la medicina natural presenta molts avantatges a l’hora de tractar moltíssimes patologies, tant agudes com cròniques:
La medicina natural actua a nivell del terreny
El terreny són el conjunt de característiques intrínseques de la persona que resulten de la seva herència genètica i de l’exposició als factors ambientals al llarg de la vida -alimentació, edat, clima, relació amb els pares, etc.- i que determinen les seves fortaleses i febleses i l’estat de salut de la persona. El terreny ve donat d’acord amb el model de la medicina natural per l’equilibri o falta d’equilibri entre els 4 humors o funcions del cos: Bilis, Sang, Flegma i Vent.
La medicina convencional centra la seva actuació en els símptomes que presenta el pacient i pretén suprimir-los mitjançant medicaments que actuen directament sobre ells. Molts cops no va a buscar quina és la causa de la malaltia que provoca la malaltia i, quan ho fa, n’atribueix la causa a un agent extern a la persona -típicament un fong, una bactèria o un virus, és a dir, un microbi- i per curar al pacient utilitza un medicament que actuï directament contra aquest agent extern.
La medicina convencional no té en compte el desequilibri metabòlic del cos -és a dir, el desequilibri del terreny- que crea una debilitat en el cos que l’agent extern aprofita per provocar la malaltia. No obstant, és aquesta debilitat, el fet de que el cos no estigui en condicions òptimes per defensar-se de l’agressió que suposa l’agent extern, la que possibilita que aquest provoqui la malaltia. Aquest mateix agent extern no provoca la malaltia en una persona no debilitada. Per això, quan antigament hi havia una epidèmia, no moria tothom sinó les persones més afeblides.
Aquest enfocament de la medicina convencional és el més adequat quan estem davant d’una urgència en que cal sortir de la situació crítica i el temps és vital o quan es tracta d’una persona afeblida que té disminuïda la capacitat de reacció del cos per fer front a l’agressió de l’agent extern.
En canvi, la medicina natural posa l’èmfasi en buscar quins són els desequilibris que afecten el cos i provoquen les debilitats que poden ser aprofitades pels agents externs -els microbis- per provocar l’aparició de la malaltia. En l’aparició de la malaltia hi intervé també, molt sovint, un factor desencadenant -l’exposició al clima, la fatiga o l’estrés- que descompensa transitòriament l’equilibri precari en que es troba el cos com a conseqüència del desequilibri del terreny, de manera que la capacitat de defensa del cos queda transitòriament encara més disminuïda. Però cal no confondre aquests factors desencadenants -que en una persona sana no provoquen cap malaltia- amb la veritable causa de la malaltia, el desequilibri del terreny.
La medicina natural actua precisament a nivell del terreny, utilitzant plantes (i els aliments que ingerim) per restaurar l’equilibri fonamental de la persona i permetre que ella sola, per sí mateixa, amb les seves defenses no afeblides, faci front i superi la malaltia.
Malgrat que la medicina convencional obté ràpidament molts bons resultats, l’enfocament de la medicina natural (que també obté ràpidament resultats) és més adequat per a que el resultat del tractament perduri i evitar recaigudes i fa que la persona, en comptes d’anar acumulant desequilibris que, amb el temps, acabaran causant més problemes, es mantingui en un estat de salut més bo i en millors condicions per fer front als agents externs que contínuament ens envolten.
Tractar la causa i no les conseqüències
El tractament amb medicina natural s’adreça a corregir les causes del problema i no les conseqüències. És a dir, focalitza l’atenció en tractar les causes que han provocat el desequilibri del terreny i en corregir aquest desequilibri i no en tractar els símptomes que no en són sinó la conseqüència. És actuant així que s’aconsegueix un resultat perdurable i amb menys risc de recaigudes.
Menys recaigudes
El fet de reequilibrar el terreny fa que el cos estigui més equilibrat i preparat per fer front als agents externs i, per tant, que el resultat del tractament sigui més estable, duri més temps i hagi menys recaigudes.
Estimula la reacció natural del cos
La medicina natural actua ajudant al cos en la seva reacció per fer front a la malaltia. No es tracta de fer innecessàries les reaccions del cos perquè hem eliminat l’agent extern, tal com fa la medicina convencional, sinó de possibilitar que el cos pugui actuar per si mateix amb la màxima eficàcia en les reaccions que du a terme per fer front a la malaltia.
Actuar d’aquesta manera fa que el cos mantingui un bon estat de salut i pugui fer front per si mateix als agents externs que provoquen les malalties en comptes de dependre d’un medicament que caldrà prendre cada vegada que reaparegui el problema, fent crònica la malaltia. Es pot fer puntualment una tanda d’antibiòtics, en cas de necessitat, per superar una infecció, però dependre contínuament dels antibiòtics per fer front a uns agents externs que formen part del nostre entorn quotidià no és una bona solució. El que cal és reequilibrar el cos per a que pugui evitar infectar-se de nou.
Podem fer una analogia amb l’educació que s’ha de donar als infants. No es tracta de sobreprotegir-los i evitar que s’hagin d’enfrontar a les dificultats de la vida, sinó de preparar-los i donar-los els mitjans per a fer-hi front i superar-les per si mateixos.
Utilitza productes naturals i no principis actius aïllats
La medicina natural utilitza com a element terapèutic substàncies naturals, essencialment plantes, amb les que convivim des de fa molt temps. L’avantatge que proporcionen les plantes és que la natura en presenta els principis actius que el cos utilitzarà acompanyats per d’altres substàncies que fan que el cos els pugui assimilar millor, de manera més suau i sense que li ocasionin un sobreesforç.
El cos no està habituat als aliments refinats ni als productes químics de laboratori. Els principis actius aïllats que utilitzen els medicaments, si bé acompleixen la seva funció i tenen una acció ràpida, no deixen de ser toxines i suposen un sobreesforç per al cos, tant per assimilar-los com per eliminar-los després.
Només cal veure l’enorme quantitat de problemes de salut que el sucre refinat provoca pel simple fet de poder ser ingerit directament en grans quantitats en comptes de tal com ens el proporciona la natura. Si canviar la forma de presentar una molècula tan senzilla com el sucre pot provocar tots aquests problemes, més val no imaginar què deu passar amb les molècules més complexes.
Actua en el mateix sentit en que ho fa el cos
La medicina natural actua reforçant les accions del cos. És a dir, actua en el mateix sentit i no de manera oposada a com el cos ho fa. Per tant, la medicina natural no altera el metabolisme natural del cos, sinó que simplement el reforça.
Sense efectes secundaris
Gràcies a utilitzar productes naturals i treballar en el mateix sentit en que ho fa el cos, ajudant-lo en la seva reacció, la medicina natural no té efectes secundaris.
El cos gradua l’intensitat de la reacció.
Per la seva forma d’actuar, la medicina natural deixa que sigui el propi cos qui reguli la intensitat de la reacció. Es tracta de donar-li un estímul natural perquè ell mateix reaccioni, d’acord amb la seva capacitat de reacció. Això vol dir que les reaccions del cos són reaccions equilibrades, que no suposen cap sobresalt ni sobreesforç i que el cos les du a terme de manera gradual just fins al punt on li és necessari. Qui millor coneix el nostre cos, és el propi cos i deixar que sigui ell qui reguli el ritme i la intensitat dels canvis fa que tot sigui suau i harmoniós.
D’aquesta manera, a més, es fa innecessari que sigui el terapeuta qui determini què necessita el cos i en quina mesura. Això evita possibles errors comesos pel terapeuta i no malmet els recursos i l’energia que proporcionen al cos la capacitat de reacció per mantenir-se en un bon estat de salut i defensar-se de les agressions que pugui patir.
Canvis harmònics
Les reaccions que provoca la medicina natural són graduals i regulades pel propi cos i no requereixen, per tant, que el cos hagi de cap sobreesforç. Tot és suau i harmoniós i el cos no ha de malmetre recursos i energia per adaptar-se als canvis bruscs com passa, en canvi, amb els medicaments de la medicina convencional.
Medicina integral
La medicina natural és una medicina holística que té en compte tot el cos. Permet tractar els dolors i malalties deguts a una mala alimentació -tant si la causa és la insuficiència digestiva, les toxines o les carències en l’alimentació- i a més permet que el cos estigui en disposició d’afrontar millor les conseqüències dels traumes, físics i emocionals.
En el cos tot és psicosomàtic, és a dir, tot està relacionat. És estrany trobar-se amb un problema mecànic que no tingui un component energètic o de terreny i viceversa. Cal tenir una visió global per saber valorar en conjunt tots els aspectes i saber prioritzar a l’hora de definir el tractament. Cal tenir present que no tractem patologies aïllades sinó que cada nivell influeix en els altres nivells i cal, per tant, fer un tractament integral. Tractem persones i no dolors o malalties.
En tot cas, el terreny sempre té rellevància en qualsevol patologia i, de vegades, serà el tractament del terreny el que faci la diferència en el resultat d’un tractament. En aquest sentit, cal dir que la medicina natural es complementa molt bé amb la Mioteràpia i l’Acupuntura per permetre abordar de forma integral el tractament del pacient.
Distingir malaltia i reacció
La medicina natural separa els símptomes que corresponen a la manifestació de la malaltia d’aquells que corresponen a la reacció del cos. El tractament, en general, s’adreçarà a tractar la causa de la malaltia i els seus símptomes i no pas les reaccions del cos que, si bé són insuficients -per aquesta raó hi ha malaltia-, són, no obstant, útils. Les reaccions desapareixeran així que reequilibrem el terreny -veritable causa de la malaltia- i mentre duri el tractament, encara que puguin ser molestes, són útils i no és bo intentar suprimir-les sistemàticament.
Té en compte la dieta
L’alimentació és un component essencial del terreny de la persona. És per tant imprescindible tenir-la en compte si volem obtenir un resultat perdurable. No tenir en compte la dieta és una de les grans mancances de la medicina convencional.