L’asma està considerat com una malaltia crònica de causa desconeguda que afecta, sobretot, als nens i adolescents. Es caracteritza per una inflamació dels bronquis que provoca episodis repetits de dispnea, sibilacions, tos i una sensació d’opressió al pit. Molts cops els atacs d’asma són desencadenats per algun element extern (pol·len, àcars de la pols, infecció vírica, certs aliments, fum del tabac,etc.), l’esforç físic o tenen lloc a la nit.
La causa de l’asma es desconeix i es considera una malaltia multifactorial en que hi ha una predisposició genètica hereditària que desencadena una reacció excessiva del cos quan la persona entra en contacte amb diversos factors ambientals.
El tractament es basa en utilitzar corticoides com a tractament de fons per desinflamar els bronquis i broncodilatadors en cas de crisi aguda.
Medicina natural
Malgrat que l’asma és considera una malaltia crònica, el tractament amb medicina natural tindrà com objectiu curar-la definitivament (és a dir, que no hi hagi cap més crisi, un cop finalitzat el tractament).
Des del punt de vista de la medicina natural, el broncoespasme que defineix l’asma és un símptoma però la causa és el desequilibri del terreny. L’espasme, de fet, és la reacció de l’organisme a la malaltia profunda que l’afecta, el desequilibri del terreny. Molest i perillós com és, l’espasme dels bronquis no és sinó la manifestació de la lluita del cos per retrobar el seu equilibri.
Per tant, no és contra l’espasme que cal adreçar el tractament sinó a la causa que el provoca, és a dir, al desequilibri del terreny. Mentre el terreny no estigui reequilibrat, les crisis s’aniran repetint. És per això que el tractament convencional amb corticoides i broncodilatadors no evita noves crisis i la malaltia es cronifica. Cal actuar a nivell de la causa, el terreny, i no pas del símptoma (excepte en cas d’urgència).
Per reequilibrar el terreny serà necessari adoptar bons hàbits d’alimentació -única manera de que el resultat del tractament perduri- i, per accelerar el procés i obtenir resultats ràpidament, usarem plantes administrades en forma de melites. Les plantes que utilitzarem no tenen pas propietats antiespasmòdiques o antiinflamatòries, sinó que tenen com a acció reequilibrar el terreny. Un cop reequilibrat el terreny, l’espasme dels bronquis desapareixerà perquè haurà esdevingut innecessari per a l’organisme.
En la pràctica, hi ha 2 tipus d’asma, l’asma sec o al·lèrgic, caracteritzat per la tos seca, i l’asma humit o bronquitis asmatiforme, caracteritzat per la tos productiva. En cas d’asma sec el tractament adequat és el de desintoxicació del cos ja que són les toxines les que donen el caràcter al·lèrgic a l’asma. En cas d’asma humit, el que cal tractar és l’insuficiència digestiva que provoca l’excés de flegmes que afecten els bronquis.
Mioteràpia
Malgrat que habitualment no se’n parla, l’asma pot tenir també una component mecànica. No és freqüent, però cal no oblidar aquesta possibilitat. Una contractura dels músculs escalens anteriors pot mantenir elevada la primera costella i dificultar l’espiració provocant una bradipnea espiratòria.
El tractament adequat es farà amb Mioteràpia.