La principal aportació de l’osteopatia a la medicina és ressaltar la importància de la teràpia manual com a part integral de la medicina. Pensar que tot es pot curar a partir de la química -amb medicaments o plantes, diem- és un error. En efecte, l’osteopatia posa de manifest la necessitat de fer servir les mans per tractar els desequilibris mecànics (és a dir, de naturalesa física) del cos. És a dir, cal un tractament mecànic per tractar un problema que essencialment és mecànic. De fet, no és que això sigui un descobriment nou, evidentment, però, de vegades, la medicina moderna sembla haver-ho oblidat.
Una altra aportació important de l’osteopatia és el concepte de cadenes musculars que diverses tècniques osteopàtiques incorporen. Les cadenes musculars permeten comprendre quina és la causa de molts dolors articulars (mal d’esquena, mal d’espatlla, etc.) i de les deformacions més habituals de l’esquelet (artrosi, escoliosi, etc.). La medicina oficial, en canvi, encara no té en compte aquest concepte mecànic.
També cal destacar la importància que tenen, d’una banda, el principi terapèutic de l’escurçament passiu del múscul i, d’altra banda, fer la distinció de les diferents funcions, estructura i patologia associada que tenen la musculatura tònica i la fàsica. Aquests conceptes, malgrat no ser tinguts en compte per la medicina oficial ni per la majoria de tècniques osteopàtiques, són fonamentals per poder tractar amb eficàcia els problemes de l’aparell locomotor i les seves conseqüències, tal com mostra la Mioteràpia.
Finalment, cal indicar que els principis de l’osteopatia segueixen essent fonamentalment vàlids avui en dia, tot i que és convenient matisar-los.