Les síndromes rotulianes i la luxació de ròtula són patologies que en la nostra opinió no són, en general, ben compreses i que, per tant, tampoc es tracten adequadament.
La condropatia rotuliana i l’artrosi rotuliana (o fèmoro-patelar) es caracteritzen, a més del dolor, per un desgast del cartílag i l’aparició de malformacions artròsiques en l’articulació fèmoro-patelar (entre ròtula i fèmur). Son patologies que hom atribueix a diverses possibles causes (la debilitat muscular del quàdriceps o del vast intern, una mala posició de la ròtula, una malformació del fèmur, la laxitud dels lligaments, la pràctica d’alguns esports, etc.) sense acabar-ho de precisar gaire.
La luxació de la ròtula té la particularitat que la ròtula es luxa sempre cap a lateral (és a dir, cap el costat de la cama on hi ha el peroné). La luxació repetida de la ròtula s’atribueix a diversos factors de risc que més o menys són els mateixos que es consideren com a possibles causes de les síndromes rotulianes.
El tractament conservador es caracteritza per intentar corregir la debilitat del quàdriceps o del vast intern. Així doncs, habitualment es recomana muscular el quàdriceps per reforçar els elements actius d’estabilitat del genoll o muscular el vast intern per reforçar-lo i corregir-ne la debilitat que se suposa és la causa de la luxació o de la condropatia.
Mioteràpia
La Mioteràpia té una explicació ben senzilla i versemblant per a la luxació de ròtula i les síndromes rotulianes. Es basa en la distinció dels diferents rols dels músculs del quàdriceps i en l’anatomia de l’articulació del genoll.
La ròtula té les funcions d’actuar com a politja, centrant en l’eix de la tíbia i verticalitzant l’acció dels músculs del quàdriceps i donant-los un cert braç de palanca per fer més efectiva la força que fan sobre la tíbia.
El quàdriceps està format per quatre músculs que tenen les següents funcions:
- Recte anterior: és el múscul dinàmic encarregat de realitzar l’extensió de la cama.
- Vast intern i vast extern: són músculs mixtes (tònics i dinàmics) que mantenen l’estabilitat lateral del genoll, tant al moure la cama com al mantenir la postura.
- Vast intermedi: és el múscul tònic que manté l’extensió de la cama contra la gravetat. És un múscul que treballa contínuament per mantenir-nos drets doncs impedeix que els genolls es dobleguin i el cos caigui cap endarrere.
Cal destacar que el fèmur descriu un angle d’uns 6 o 7º cap a lateral respecte l’eix de la la tíbia i que aquest és per tant l’angle amb que el vast intermedi actua sobre la ròtula.
En cas de contractura muscular del vast intermedi, aquest es tensa i té tendència a escurçar-se. Al fer-ho arrossega amb ell la ròtula cap a lateral i cap a cranial. És en aquesta situació en que l’articulació fèmoro-patelar deixa de treballar correctament, que el cartílag patirà desgast, poden aparèixer malformacions òssies i la ròtula es pot luxar amb facilitat (cap a lateral). Els factors de risc facilitaran que això es produeixi amb més o menys intensitat, de forma més ràpida o més lenta, etc. però la veritable causa del problema -ja que és funcional i, per tant, reversible- és la contractura del vast intermedi. També cal dir que, el problema, no només afecta a l’articulació de la ròtula i el fèmur sinó també a la del fèmur amb la tíbia.
D’altra banda, cal dir que els vastes intern i extern també actuen amb una funció tònica (mantenen l’estabilitat lateral del genoll) però aquesta acció no és comparable en intensitat amb la del vast intermedi que suporta el pes del cos contra la gravetat. En tot cas, quan donen problemes, el dolor s’associa als lligaments lateral o medial del genoll i no a la ròtula.
Tractament
El tractament s’ha d’adreçar a descontracturar el vast intermedi, sense oblidar que forma part d’una cadena de compensacions que va del cap als peus. Caldrà determinar quin és l’origen de la cadena de compensacions (coll o turmells) i tractar-ne les contractures. A més, per facilitar el procés, caldrà tractar directament el vast intermedi també.
Muscular el quàdriceps no és una bona idea perquè sobrecarregarà el vast intermedi, que ja està hipertònic, augmentant encara més el seu grau de contractura. De fet això explica que aquestes patologies siguin més freqüents en esportistes que tinguin el quàdriceps ben desenvolupat.
Muscular el vast intern tampoc és una bona solució, perquè no va a l’arrel del problema i l’únic que farà és afegir una compensació parcial i artificial -i que per ser parcial i artificial no podrà perdurar- a un estat d’equilibri descompensat. Per poder resoldre el problema realment cal tractar-ne la veritable causa.
Acupuntura
El problema també pot ser abordat des d’un punt de vista energètic. Hi ha d’altres possibilitats però el cas més habitual sol ser el d’un excés d’energia yang a nivell muscular. El múscul afectat és el Vast Intermedi que correspon als músculs que controla el meridià Yang Ming del peu (o meridià de l’Estomac). El tractament normalment estarà basat doncs en els punts Jing distal i Jing proximal d’aquest meridià.