En el fons, el que Still va desenvolupar és un tipus de medicina que ve a ser una versió primitiva del que avui entenem per medicina natural. En aquest sentit els seus principis són fonamentalment correctes però, d’acord amb el que avui sabem, cal fer-hi algunes matisacions importants:
• A més de buscar la reacció natural del cos, és preferible que l’estímul sigui tan subtil i natural com sigui possible. L’objectiu ha de ser simplement aconseguir que el cos percebi el seu desequilibri i reaccioni, i no pas intentar substituir al cos en la seva reacció, corregint el desequilibri externament. Per tant, és preferible interactuar amb el cos de manera suau i natural, sense forçar-lo ni trasbalsar-lo, respectant la seva fisiologia i forma de reaccionar davant un desequilibri, és a dir, actuant en el mateix sentit en que ho fa el cos.
L’osteopatia actua forçant l’articulació fins al límit que la fisiologia permet i per tant, en aquest sentit, no és estrictament natural. No obstant, cal dir que les primeres tècniques osteopàtiques que realment ho són -com també ho és la Mioteràpia- van ser desenvolupades per osteòpates (Sutherland i Jones).
• No tots els problemes, ni tan sols els de l’aparell locomotor, deriven d’un desequilibri mecànic. D’alguna manera, es podria dir que mantenir un bon equilibri mecànic és una condició necessària per gaudir de bona salut, però que no sempre és suficient. En aquest sentit, hi ha problemes energètics -com, per exemple, un excés de fred acumulat, la fatiga, els resultats d’una alimentació desequilibrada o un desequilibri emocional- que poden afectar l’aparell locomotor i que no responen a un tractament mecànic.
En aquests casos serà convenient fer servir l’acupuntura, per exemple.
• Un desequilibri mecànic sempre és global, és a dir, afecta a tot el cos, perquè aquest mira de compensar el desequilibri inicial que l’ha causat. No n’hi ha prou amb identificar els diversos desequilibris mecànics locals sinó que cal saber quin o quins poden haver provocat els altres i adreçar el tractament a tractar les causes i no les conseqüències. Altrament el tractament es converteix en simptomàtic i fàcilment hi haurà recaigudes.
Per tant, calen teràpies que no s’acontentin amb aplicar tractaments locals sinó que contemplin el cos com un tot i sàpiguen trobar i tractar la causa o causes veritables del desequilibri. En aquest sentit, cal dir que moltes tècniques osteopàtiques actuen bàsicament a nivell local i no pas a nivell global. La Mioteràpia, no obstant, sí que ho fa.