És bastant habitual que davant un dolor articular algú s’adoni de que els peus no recolzen correctament a terra i prescrigui unes plantilles. Malgrat que en ocasions portar les plantilles pugui treure o reduir el dolor que ens preocupa, els seus efectes són en realitat nefastos.
Els desequilibris mecànics del cos són globals, és a dir, afecten tot el cos. Per tant, al posar una plantilla, s’està introduint un element extern al cos que afectarà a totes les articulacions del cos i les compensacions que hi ha. L’efecte de la plantilla és el de modificar les compensacions que hi ha i anar a un altre estat de desequilibri amb unes altres compensacions. Però, a més, la plantilla té l’efecte nefast d’impedir que el cos pugui recuperar el seu estat d’equilibri natural ja que hi ha un element extern -la plantilla- que impedeix que el peu pugui retornar a la seva posició natural. És a dir, el que fa la plantilla és fer permanent el desequilibri. I això vol dir que, encara que la plantilla pugui fer disminuir el dolor en una articulació -degut a que modifica les compensacions que fa el cos- totes les articulacions treballaran permanentment en un estat de desequilibri mecànic que a la curta o a la llarga provocarà més problemes.
Quan hom percep que hi ha un desequilibri mecànic en el cos, el que s’ha de fer, evidentment, és buscar-ne la veritable causa -les contractures muscular als turmells o al coll, com sabem- i corregir-la. I la Mioteràpia és la tècnica més eficaç per fer-ho.
Només quan, excepcionalment, hi hagi realment un escurçament o deformació real d’una extremitat (per exemple, en el cas en que a conseqüència d’un traumatisme que hagi comportat una fractura la reducció de la qual hagi provocat un escurçament real de la tíbia o el fèmur, algunes malalties neurològiques, etc.) serà indicat posar una alça o una plantilla en una sabata. Cal notar que posar una alça o plantilles, a l’igual que succeeix amb les intervencions quirúrgiques en general, equival a acceptar que el cos ja no podrà recuperar mai més el seu estat d’equilibri natural i que el tractament s’ha d’adreçar, per tant, a pal·liar les conseqüències d’aquest estat de desequilibri permanent.