Els estudis científics de pràctica clínica de l’acupuntura que es publiquen en les diverses revistes científiques mèdiques i d’acupuntura mostren bons resultats pels tractaments fets amb acupuntura per moltes patologies. Hi ha diverses revisions sistemàtiques que recomanen l’ús de l’acupuntura i també l’Organització Mundial de la Salut en recomana l’ús per tractar diverses patologies.
No obstant, cal dir que aquests estudis no reflecteixen com de bons poden arribar a ser realment els resultats obtinguts en la pràctica clínica de l’acupuntura. Això és degut a que molts d’aquests estudis estan dissenyats de manera que incorporen dues característiques que en fa disminuir la bondat dels resultats obtinguts.
En primer lloc, la majoria d’estudis es fan utilitzant un mateix conjunt reduït de punts d’acupuntura per tractar una patologia concreta. Això es fa per sistematitzar i protocol·litzar la pràctica de l’acupuntura i els resultats que se n’obtenen però té l’efecte de reduir-ne l’eficàcia ja que en la pràctica de l’acupuntura és molt important individualitzar el tractament per a cada pacient i que el tractament s’esculli a partir del diagnòstic fet en medicina xinesa i no en base a la classificació occidental de la patologia. És a dir, una lumbàlgia, per exemple, pot tenir causes energètiques molt diverses i depenent del context es tractarà mitjançant uns punts o uns altres. Limitar a priori els possibles punts a utilitzar fa que disminueixi l’eficàcia del tractament.
En segon lloc, molts cops el conjunt de punts a utilitzar es defineix a partir d’establir un consens entre les diferents propostes de diversos acupuntors. Això fa que s’acabin utilitzant simultàniament punts que tenen funcions dispars de manera que es redueix l’eficàcia del tractament. Exagerant una mica, podríem dir que intentar curar una lumbàlgia, per exemple, fent una mica de repòs, una mica d’exercici suau, algun estirament, una mica de calor local, mig relaxant muscular, una mica de pomada i una mica de massatge, tot barrejat, no té gaire sentit tot i que, cada una d’aquestes mesures terapèutiques, per separat, pot tenir el seu sentit en determinats casos de lumbàlgia.
Així doncs, els resultats dels estudis clínics d’acupuntura publicats no reflecteixen en general el veritable potencial de l’acupuntura.
D’altra banda, cal dir que els estudis que es publiquen corresponen majoritàriament a estudis fets seguint la pràctica de l’escola xinesa d’acupuntura degut a que aquesta és, amb molta diferència, la que més es practica arreu del món.
Pel que fa a l’acupuntura francesa, o acupuntura energètica, hi ha molts menys estudis publicats i els que hi ha tenen en general un abast molt més limitat (són estudis de casos majoritàriament) tot i que mostren excel·lents resultats a l’hora de tractar una gran diversitat de patologies.