Les plantes tenen una acció simptomàtica, aquella que encara se sol conèixer actualment, i una acció, més profunda, sobre el terreny. Si aquesta acció a nivell del terreny -i en l’actualitat, en general, és desconeguda- agreuja el desequilibri del terreny, l’acció simptomàtica tindrà molt poc efecte i hi ha el risc que la malaltia s’agreugi o hi hagi una recaiguda.
Aquest és un dels riscos d’utilitzar plantes. Com passa amb els medicaments, no són innòcues i cal saber que és el que s’està fent. El desconeixement que hi ha, en general, actualment sobre l’efecte profund de les plantes és una de les dues grans mancances de la fitoteràpia actual. L’altre és que molts cops es raona seguint el model de la medicina convencional i s’acaben tractant símptomes amb plantes.
A títol d’exemple, podem comentar l’acció de la Passiflora i la Valeriana, que tenen una acció simptomàtica similar però efectes oposats sobre el terreny. Cal dir també que aquestes plantes cal classificar-les com a adjuvants ja que el seu efecte és relativament dèbil, insuficient per corregir un desequilibri important. En la pràctica utilitzarem plantes més eficaces.
La Passiflora
La Passiflora Incarnata, de naturalesa freda i humida, que se sol prescriure pel nerviosisme, només estarà ben indicada per les persones nervioses que siguin de terreny predominant Vent tot i que tindrà un efecte limitat ja que el terreny Vent, si bé és sec, també és fred. En canvi, estarà contraindicada en el cas de nerviosisme i depressió ja que molt sovint correspon a un excés de Flegma.
La Valeriana
La Valeriana Officinalis, que té la reputació de calmar, és de naturalesa seca i calenta. Per tant no és adequada per a les persones de terreny Bilis, a les que no calmarà pas i a qui pot provocar insomni. En canvi, és un tractament de fons adequat per les persones de terreny Flegma o Vent que estiguin deprimides i pateixin ansietat.