L’Insuficiència Digestiva (ID) és l’afebliment del terreny Bilis de la persona com a conseqüència, en general, d’una alimentació inadequada i, en particular, del consum excessiu de sucres refinats i productes lactis. El Foc digestiu esdevé insuficient, la funció digestiva de la Bilis queda disminuïda i, per tant, la funció immunitària també, de manera que poden aparèixer flegmes i es faciliten les infeccions recurrents.
Conseqüències
L’ID és una causa important de malalties, ja que la disminució de la Bilis fa que augmentin els terrenys Flegma i/o Vent i que puguin aparèixer les malalties lligades a aquests excessos. A més, l’ID és causa també de toxines endògenes -substàncies mal digerides, poc fragmentades, inútils per al cos- que no són totalment eliminades i acaben sent emmagatzemades pel cos i són font de malalties amb o sense augmentació reactiva de tipus Sang.
De fet, fins al segle passat, la ID era la principal causa de malalties. En l’actualitat, ho són les toxines químiques exògenes però la ID encara és una important font de malalties.
Les possibles conseqüències de l’ID són potencialment totes les malalties d’origen no traumàtic, excepte les degudes a les toxines exògenes. Això inclou un munt de malalties cròniques: per excés de Flegma (malalties ORL amb flegmes), per insuficiència de Bilis (infeccions), per excés de Vent (malalties amb espasmes, psíquiques, neurològiques, digestives, ginecològiques, etc.) i també per excés de toxines endògenes (diarrea, obesitat, càlculs renals, tosca -el "sarro"-, etc.).
Els factors climàtics, tot i que essencialment són factors desencadenants i no causa de la malaltia, són importants en aquest cas. Les malalties agudes degudes a l’ID solen ser d’aparició brusca, sobretot en cas de fatiga, després de l’exposició al fred, sec o humit, que descompensa una ID latent. Sovint hi ha febre ja que, com que la Bilis està disminuïda, l’organisme reacciona augmentant-la. Exemples clars són els constipats, la grip, etc. que el cos supera ràpidament si no hi ha ID però que poden allargar-se uns dies si no es fa un tractament adequat.
Simptomatologia
L’ID és molt cops asimptomàtica a nivell digestiu. De vegades, no obstant, hi ha símptomes específics com són una digestió lenta, presència de matèries no digerides en les deposicions, somnolència desprès dels àpats, indigestions, etc.
En la pràctica, l’ID és un diagnòstic per eliminació. Si no trobem cap altra causa de malaltia (traumatisme, carències alimentàries o toxines) és que estem davant d’una ID.
Causes de l’ID
Les causes de l’ID són sempre comportamentals i per tant reversibles. Gairebé sempre es tracta d’una sol·licitació excessiva del Foc digestiu deguda, habitualment, a l’excessiu consum de sucres refinats i/o de productes lactis.
Altres factors que poden agreujar el problema són: Àpats massa freqüents, presos abans que l’anterior hagi estat completament digerit, àpats massa copiosos i pesats, àpats massa greixosos, massa secs (sense oli) o massa freds (entrepans), àpats presos massa ràpidament o sense mastegar, manca d’oligoelements i/o d’espècies (una bona prevenció de l’ID consisteix en posar pebre al menjar), presència de toxines exògenes, etc.
Principis terapèutics
Per totes les malalties degudes a l’ID, serà necessari, simplement, reequilibrar el terreny augmentant la Bilis. D’aquesta manera el Foc acabarà cremant les fonts del desequilibri, incloses les toxines endògenes dins dels teixits. És per aquesta raó que Hipòcrates deia, en una època en que no hi havia toxines químiques, que “tota malaltia es resol per una cocció”.
Per fer-ho utilitzarem essencialment espècies (en forma de melites) i caldrà suprimir de la dieta tots els aliments que afebleixen la Bilis (sucres refinats, productes lactis, menjars pesats i greixosos, etc.) doncs sense modificar la dieta resulta impossible tenir resultats perdurables.
En els casos aguts, serà necessari alimentar-se bàsicament a base de verdures bullides i de fruita (i una mica de pernil dolç, ou dur o peix blanc, si són ben tolerats).