La diferència principal entre les escoles xinesa i francesa d’acupuntura és que la xinesa té com a eix central les 12 vísceres (els òrgans-funció Zang Fu) i considera que les malalties apareixen a causa d’una disfunció entre les 12 vísceres, mentre que la francesa té un model més ampli, basat en la circulació de l’energia a tots els nivells, i considera que les malalties són degudes a una mala circulació de l’energia (i per tant, els problemes viscerals, com també els de l’aparell locomotor i els psicològics, són conseqüència d’una mala circulació de l’energia).
D’acord amb el seu model, l’acupuntura xinesa considera els meridians com una expressió de les 12 vísceres. En canvi, per l’escola francesa, els meridians tenen un paper molt més ampli, definit sobretot pel seu nivell energètic, i la seva relació amb cada víscera és només un aspecte secundari del meridià.
L’escola xinesa classifica les etiologies en síndromes que de vegades són molt complexes i presenten nombroses excepcions, cosa que en dificulta el diagnòstic. La francesa en canvi, sempre fa un diagnòstic energètic, més senzill i fiable.
Per tractar, l’acupuntura xinesa utilitza bastants punts d’acupuntura en una mateixa sessió, escollits d’entre un grup relativament petit de punts (menys de 100 dels 360), associats a la síndrome identificada i als símptomes i signes que presenta la persona. S’ha simplificat molt el model, centrant-lo en les 12 vísceres, i, d’alguna manera, s’ha occidentalitzat la pràctica de l’acupuntura: s’acaben tractant símptomes amb receptes de punts, descuidant la causa que provoca aquests símptomes.
En canvi, l’acupuntura francesa, utilitza molts pocs punts en una sessió, de vegades només un i poques vegades més de tres, escollits per les seves funcions energètiques precises, que hom creu conèixer, escollits d’entre un gran conjunt de punts (fins a 250 dels 360), d’acord amb el diagnòstic energètic fet. D’aquesta manera, pot ser que s’utilitzin uns mateixos punts per tractar problemes aparentment diferents (però deguts a una mateixa causa) o que s’utilitzin punts diferents per tractar un mateix problema (degut a causes diferents).
Totes dues modalitats d’acupuntura són efectives, però la francesa és menys propensa a errors i més eficaç que la xinesa.