La freqüència i la importància del dolor provocat per les contractures musculars són ben conegudes. En canvi, la importància de les forces exercides per la musculatura tònica sobre l’esquelet ha estat menystinguda. No obstant, són forces que poden tenir magnituds molt importants i que, en cas de contractura, s’exerceixen contínuament -és a dir, tant de dia com de nit, de manera que l’articulació no reposa mai-, comprimeixen l’articulació i redueixen la seva mobilitat i fan que l’articulació perdi el seu eix fisiològic de treball i hagi de treballar en una posició de desequilibri, per a la que no està preparada.
Tot això fa que el seu efecte sobre l’esquelet, com es constata clínicament, pugui arribar a ser molt important. El seu efecte es pot assimilar d’alguna manera al que fan les forces cícliques variables en intensitat sobre un material o estructura. L’efecte de la fatiga dels materials s’ha estudiat molt bé en Resistència de Materials i s’ha vist com aquestes forces, fins i tot quan tenen magnituds relativament baixes, amb la repetició cíclica (és a dir, amb el temps), arriben a provocar la fallada del material o de l’estructura.
En el cos humà el seu efecte es tradueix de dues maneres diferents, però emparentades. La degeneració progressiva de les articulacions, és a dir, l’artrosi, i les deformacions de l’esquelet (escoliosi, espondilolistesi, luxació de ròtula, hallux valgus, etc.). Un exemple senzill de deformació articular el trobem en el cas de les luxacions de ròtula i les síndromes rotulianes.