Malgrat la importància cabdal que té a l’hora de poder explicar de forma senzilla i versemblant quina és la causa de molts dolors articulars i les deformacions més habituals de l’esquelet, la distinció entre la musculatura tònica i la musculatura fàsica del cos i les seves funcions diferents, si bé com a concepte és coneguda i acceptada per la medicina oficial, és un tema al que encara no se li presta gaire atenció i en el que no s’aprofundeix gens a les facultats de ciències de la salut. Així, els llibres de fisiologia i d’anatomia, per exemple, no fan aquesta distinció quan classifiquen els músculs i parlen de les seves funcions. En el camp de la preparació física i l’esport si que s’aborda amb més interès aquesta distinció, però sense arribar al grau de comprensió i de detall de la Mioteràpia i sense interessar-se tampoc massa per les seves implicacions terapèutiques.
Els músculs tònics i els músculs fàsics tenen característiques i funcions diferents. Els fàsics, també anomenats dinàmics, mouen les articulacions mentre que els tònics mantenen les posicions de les articulacions un cop ha acabat el moviment. Per això tenen una composició diferent de fibres musculars -adequada en cada cas per a realitzar la funció que els es pròpia- cosa que fa que també pateixin patologies diferents.
Els desequilibris mecànics de l’aparell locomotor són deguts a la musculatura tònica i no pas a la fàsica. D’aquí el gran interès que té fer aquesta distinció ja que això facilita molt la comprensió i el tractament de tots els dolors i patologies que són conseqüència d'un desequilibri mecànic del cos, entre els que cal citar, a banda de la gran majoria dels dolors articulars (tots els que no són d’origen energètic), les deformacions de l’esquelet (escoliosi, hèrnia discal, hallux valgus, luxació de ròtula, etc.) i l’artrosi.