Si hom examina amb atenció qualsevol articulació del cos, tant a nivell de la columna com de les extremitats, s’adonarà que l’estructura dels ossos fa impossible que aquests produeixin un bloqueig de l’articulació. És justament al contrari: els ossos estan dissenyats precisament per permetre el moviment de l’articulació. De manera esquemàtica, a la cara còncava d’un os li correspon la convexa d’un altre os, de manera que l’articulació que formen permeti el moviment d’un os respecte l’altre. Així doncs, mentre no hi hagi una ruptura dels lligaments, que indicaria que s’ha sobrepassat l’amplitud fisiològica de l’articulació, els ossos no poden provocar un bloqueig de l’articulació (amb l’excepció d’una artrosi molt avançada, que és conseqüència d’un problema muscular previ).
Ni la càpsula, ni els lligaments ni el cartílag en poden ser tampoc responsables. La càpsula perquè és massa feble i flexible i els lligaments perquè estan disposats de manera que permetin el moviment i no actuïn fins que l’articulació arriba al límit del seu rang fisiològic de moviment (de fet, els lligaments són com cordes de seguretat, l’últim recurs per evitar una possible luxació) i el cartílag perquè és feble, no està innervat i la seva funció és esmorteir les càrregues i facilitar el lliscament entre els ossos.
Per tant, si el bloqueig no el provoca cap dels altres elements de l’articulació, deu ser que els músculs en són els responsables.
D’altra banda, també cal dir que les malformacions degudes a malalties òssies són molt poc freqüents. Així doncs, atribuir de forma genèrica els problemes mecànics als ossos és erroni. Un exemple típic és el de justificar un dolor articular dient que una cama és més curta que l’altra. Exceptuant el cas en que la reducció d'una fractura (és a dir, la recol·locació, amb o sense intervenció quirúrgica, de l’os en una posició que permeti que la fractura es consolidi) hagi comportat un escurçament real de la tíbia o del fèmur, cosa també molt poc freqüent, l’aparent desigualtat de les cames és conseqüència d’una inclinació de la pelvis deguda a compensacions musculars.