Els músculs tenen diverses funcions. A banda de moure i mantenir la posició de les articulacions, mantenen la coaptació de l’articulació (és a dir, no deixen que aquesta se separi massa), capten informació sobre la força que fan i, finalment, protegeixen l’articulació en cas de xoc. Els músculs venen a ser com una molla, un element elàstic que fa més o menys força en funció del seu grau d’estirament.
Els músculs estan governats, entre d’altres mecanismes, pel reflex miotàtic, que és un automatisme del cos que fa que el múscul es contregui i faci força al ser estirat. De fet, aquest és el funcionament normal del múscul, en ser estirat es contreu fent força i al tornar a la posició inicial deixa de fer força. És d’aquesta manera com podem mantenir una posició aguantant un objecte amb la mà o estar drets contra la gravetat.
En cas de traumatisme, quan hi ha un estirament brusc o excessiu del múscul, el reflex miotàtic també actua i fa que el múscul es contregui amb força, protegint així l’articulació. Ara bé, si el xoc és prou violent, el mecanisme que regula el funcionament del múscul resulta alterat i aquest té tendència a no cessar en la seva acció de protecció i es queda permanentment escurçat tot fent força: la conseqüència del traumatisme és que el múscul ha quedat contracturat.
Les conseqüències immediates de la contractura són una limitació del moviment de l’articulació, en el sentit en que el múscul s’estira, i el dolor. Ara bé, com que les contractures, si no es tracten, tenen tendència a mantenir-se en el temps, fins i tot durant anys o tota la vida, a llarg o mitjà termini la contractura tindrà també conseqüències sobre l’esquelet.
Per eliminar la contractura i recuperar la mobilitat de l’articulació, cal restaurar el funcionament correcte del mecanisme alterat que regula el funcionament del múscul. La Mioteràpia ho fa actuant sobre els receptors que regulen el reflex miotàtic mitjançant el principi terapèutic de l’escurçament passiu.