Músculs tònics i fàsics: característiques i funcions

El deltoides (dinàmic)En el cos, la musculatura està doblada. És a dir, per a cada articulació, hi ha 2 músculs que fan la mateixa funció. Per exemple, tant el múscul braquial com el bíceps braquial permeten fer la flexió del colze. No obstant, aquests músculs presenten una diferència fonamental: el primer és tònic i el segon fàsic o dinàmic.

Els músculs fàsics són els que utilitzem preferentment per moure les articulacions del cos. Són els més coneguts doncs són els que es treballen més habitualment en la pràctica esportiva. Ho són, per exemple, el bíceps braquial i el recte anterior del quàdriceps. Atès que la seva funció és el moviment de l’articulació, tenen una proporció més gran de fibres musculars ràpides i solen tenir insercions llunyanes, per poder fer moviments ràpids. La seva patologia es caracteritza pels trencaments fibril·lars i per la ràpida pèrdua de massa muscular en cas de poca sol·licitació.

El supraespinós (tònic)

Els músculs tònics són els que utilitzem preferentment per mantenir les posicions de les articulacions contra la gravetat. Alguns d’ells són prou coneguts com, per exemple, el soli i el psoasilíac. D’acord amb la seva funció, tenen una major proporció de fibres musculars lentes, que actuen més lentament però tenen més capacitat de resistència que les ràpides. La seva patologia es caracteritza sobretot per les contractures musculars.

Com és lògic, els músculs tònics i fàsics han d’anar sempre regulats els uns en funció dels altres (i tenint en compte també els músculs antagonistes, sinèrgics, etc.) per a que tot funcioni bé. Aquest és un aspecte de l’aparell locomotor encara poc conegut i en el que cal aprofundir-hi molt més.

En tot cas, el que és molt important en terapèutica és tenir en compte que són els músculs tònics els únics que es contracturen i provoquen desequilibris mecànics i les seves conseqüències. Això facilita molt determinar la causa dels problemes mecànics i també el seu tractament.