Les toxines són qualsevol substància absorbida pel cos o residu que aquest no pot utilitzar en el seu metabolisme i que li resulta difícil eliminar.
Causes
Hi ha 4 causes que provoquen l’acumulació de toxines en el cos, ja sigui per una absorció excessiva o per una eliminació deficient:
- L’insuficiència digestiva: les substàncies dels aliments mal digerits que passen a la sang i arriben als teixits i són inutilitzables perquè estan poc fragmentades. Són les toxines endògenes i, fins no fa massa, eren la principal font d’aportació de toxines. Pel que fa als paràsits i microbis que venen amb les substàncies que ingerim, normalment són destruïts durant la digestió. No obstant, en cas d’insuficiència digestiva, de vegades, poden sobreviure i provocar problemes. És precisament la feblesa digestiva i immunitària la que fa que el terreny els sigui procliu. En tot cas, es tracta de toxines endògenes que formen part del nostre entorn natural i que no suposen cap problema per a una persona sana. I cal no oblidar que molts d’ells són útils i necessaris per a determinades funcions metabòliques del cos.
Actualment hi ha una font de toxines encara més freqüent: els aliments porten una gran quantitat de substàncies químiques (fertilitzants, pesticides, conservants, colorants, medicaments, etc.) i els medicaments i l’aire que respirem també. Són les toxines exògenes.
- El restrenyiment impedeix l’eliminació dels residus de manera que una part d’aquests residus és reabsorbida. Aquesta és una font molt important de toxines i el restrenyiment és un símptoma al que sempre cal prestar atenció doncs pot arribar a bloquejar un tractament.
- Les carències alimentàries, particularment d’oli bo (verge de primera pressió extret en fred) i sal, poden fer que el sistema d’eliminació de residus i toxines quedi bloquejat. És també un cas força freqüent.
Conseqüències
Les toxines, substàncies inútils i difícils d’eliminar, són fixades per la Flegma, que emmagatzema tant el que és útil com el que no ho és, en els teixits. I aquest fet és causa de nombroses malalties (entre d’altres, les degeneratives).
Si el cos reacciona bé, la Sang dissoldrà les toxines exògenes, aquesta és la seva funció, alliberant-les dels teixits de manera que seran eliminades mitjançant la suor, l’aire expirat o passaran al tub digestiu per a ser eliminades. Ara bé, si hi ha moltes toxines dissoltes en la Sang, aquest terreny estarà augmentat i el Vent, el terreny oposat a la Sang, estarà disminuït i la seqüència d’eliminació de toxines quedarà bloquejada en l’etapa següent (és a dir, en l’etapa Vent que té la funció de transport i eliminació) i trobarem un excés de Sang i de toxines. És el cas de les dermatosis humides, al·lèrgies a símptomes humits, etc.
No obstant, si el cos encara reacciona bé, les toxines exògenes seran eliminades de la sang i el tub digestiu mitjançant l’orina i les caques. Aquesta és la funció del Vent, la contracció muscular, és a dir, el peristaltisme digestiu i urinari. Ara bé, si la funció Vent està desbordada per la quantitat de toxines o si aquestes no han estat abans dissoltes per la Sang, la funció Vent funcionarà a ple règim, la Sang estarà disminuïda, i trobarem símptomes d’excés de Vent i toxines: pell seca, tos seca, asma sec, dermatosis seques, problemes psicològics, etc.
D’altra banda, si el cos reacciona bé, les toxines endògenes seran cremades en els teixits, ja que no són pas alienes al metabolisme del cos, per l’acció enzimàtica de la Bilis.
L’insuficiència digestiva afavoreix les toxines endògenes, però com que aquestes sol·liciten i augmenten els altres terrenys, Flegma, Sang i Vent, afebleixen la Bilis afavorint l’insuficiència digestiva i per tant els dèficits immunitaris, les infeccions i totes les malalties lligades a l’insuficiència digestiva. També les toxines exògenes afebleixen la Bilis i això dificulta la seva eliminació fent possible que puguin manifestar-se les diverses malalties que se’n deriven. Es crea doncs un cercle viciós del que resulta difícil sortir i una alimentació rica en productes químics, sucre refinat i productes lactis i pobra en oli bo, sal i espècies no ajuda precisament a que la situació es pugui corregir.
Clínica i tractament
Les toxines poden provocar símptomes o restar latents. El diagnòstic es fa normalment quan ja hi ha símptomes en base a una dermatosi, al·lèrgia, sinusitis, rinofaringitis, etc. Les toxines les podem classificar en toxines endògenes i toxines exògenes.
Toxines endògenes
La clínica es caracteritza perquè els símptomes poden canviar d’un dia a l’altre (discontinuïtat) depenent de l’intensitat de l’insuficiència digestiva, de la fatiga, del consum de sucres refinats i productes lactis, de l’exposició al clima, etc. Les flegmes afecten sobretot les cavitats del sistema respiratori i ORL i provoquen bronquitis, sinusitis, rinofaringitis, etc. La diferència entre les flegmes per excés de Flegma i les degudes a les toxines és que les primeres són blanques i espesses i les segones més aviat brutes, com infectades.
Els factors que afavoreixen les toxines endògenes són, a banda del consum de sucres refinats i productes lactis, les carències d’oli bo i sal en l’alimentació, el restrenyiment i també els antibiòtics i, sobretot, els corticoides.
El tractament per eliminar-les és conceptualment molt senzill, simplement cal corregir les carències en l'alimentació i tractar l’insuficiència digestiva.
Toxines exògenes
El seu efecte és acumulatiu. Un cop instaurada la patologia ja no té tendència a desaparèixer, si més no en l’època que li és propicia (per exemple, el matí per la rinitis al·lèrgica). Provoquen sobretot dermatosis i al·lèrgies, i també malalties degeneratives quan les toxines es queden fixades als teixits. Les toxines exògenes són afavorides sobretot per la carència d’oli bo i de sal en l’alimentació.
El tractament adequat per eliminar-les és corregir les carències en l'alimentació i aplicar el tractament seqüencial de desintoxicació.