La medicina occidental té tendència a considerar que la malaltia és deguda a un element patogen extern al cos, cosa que és certa però que deixa de banda l’altre element clau que explica l’aparició de la malaltia: el desequilibri present en el cos que l’afebleix i impedeix que els mecanismes de defensa del cos tinguin prou capacitat, per si sols, per evitar contraure la malaltia. Així doncs, també molts cops el tractament s’orienta més a lluitar contra l’element patogen directament i contra les conseqüències de la malaltia, els seus símptomes, que a intentar restablir l’equilibri de base del cos. En no tractar la causa del desequilibri que ha facilitat l’aparició de la malaltia, es facilita també que aquesta pugui reaparèixer més endavant i, d’alguna manera, fa que la malaltia es cronifiqui.
Un exemple clar d’aquesta manera d’actuar el trobem en el fet de no fer atenció a l’alimentació de la persona -una font importantíssima de desequilibris- i no considerar la dietètica com una eina terapèutica.
D’altra banda, el cos té una forma d’actuar i de reaccionar davant d’un desequilibri, que ve donada per la naturalesa. És la forma natural d’actuar del cos per restablir el seu equilibri. La medicina hauria de procurar respectar al màxim aquesta reacció del cos i mirar d’actuar conjuntament amb ell, ajudant-lo, a restablir l’equilibri de manera harmònica. Les teràpies naturals actuen així, cosa que, moltes vegades, no fa la medicina occidental que habitualment no distingeix els símptomes de la malaltia dels de la reacció del cos.
A més, la medicina occidental, com a conseqüència del seu mecanisme d’actuació, sol tenir efectes secundaris i no està exempta de riscos.
Aquí trobareu informació més completa sobre els avantatges de la medicina natural.