Quan hi ha un traumatisme que l’estira, el múscul es contreu (és a dir, s’escurça i fa força) per protegir l’articulació. Aquesta és la reacció natural del cos, escurçar el múscul. Si es crea una contractura és perquè la reacció del cos ha estat insuficient -degut a la gran brusquedat del xoc- i no s’ha pogut completar. El múscul no ha pogut completar la seva reacció natural d’escurçar-se amb força per contrarestar l’acció del xoc sobre l’articulació i després tornar a la seva longitud normal perquè la violència del xoc ha superat la capacitat mecànica d’absorció controlada del múscul. El resultat és que la contractura limita aleshores la mobilitat de l’articulació, però ho fa només en un sentit de moviment, en el sentit que suposa estirar el múscul contracturat.
Estirar el múscul és oposar-se a l’acció del cos, i com que es fa en contra de la resistència del múscul a deixar-se estirar, és dolorós. En canvi escurçar passivament el múscul és totalment indolor perquè es fa en el sentit en que la contractura no impedeix el moviment. El cos no ho percep com una agressió i no hi oposa cap resistència. De fet, és treballar en el mateix sentit en que ho fa el cos, ajudant-lo a completar la reacció que va quedar inacabada en el moment del xoc.
Actuar així, d’acord amb el principi de la medicina natural d’actuar en el mateix sentit en que ho fa el cos, té molts altres avantatges. En aquesta pàgina els trobareu descrits amb detall, juntament amb d’altres avantatges de la Mioteràpia.