Si considerem que podem fer treballar els músculs de forma activa (és a dir, que la pròpia persona és qui sol·licita l’acció del múscul i aquest fa força activament) o passiva (és a dir, la persona no sol·licita cap acció del múscul, sinó que és el terapeuta qui fa moure l'articulació sense que el múscul faci cap força activa) i que, d’altra banda, els músculs es poden fer estirar o fer escurçar respecte a la seva longitud en repòs, tenim una manera de resumir esquemàticament les diverses maneres que hi ha per treballar amb els músculs, tant si es fa amb finalitats terapèutiques o més aviat relacionades amb l’esport.
La fisioteràpia -i per tant, la medicina oficial, i també, de fet, totes les tècniques osteopàtiques que utilitzen l’estirament muscular com a principi terapèutic- té una visió de les possibilitats terapèutiques que brinden els músculs que es pot resumir amb el següent esquema:
Així doncs, habitualment no és tenen en compte les possibilitats terapèutiques de l’escurçament passiu i és considera que l’estirament passiu serveix tant perquè el múscul adquireixi més flexibilitat com per relaxar-lo en cas de contractura. Val a dir que això equival a tenir una palanca que es pot moure en dos sentits però que només s’utilitza en un d’ells, perquè es desconeix per a què serveix moure-la en l’altre sentit.
En canvi, des del punt de vista de la Mioteràpia, l’estirament passiu serveix efectivament per a que el múscul adquireixi més flexibilitat -això és útil en l’esport en general, en la dansa, etc.- però que per relaxar un múscul contracturat és molt més eficaç utilitzar l’escurçament passiu. Així doncs, l’esquema queda així:
La Mioteràpia ens permet completar el quadre i comprendre quines són realment, en la seva totalitat, les possibilitats terapèutiques que ens brinden els músculs. Hem descobert per a què serveix moure la palanca en l'altre sentit!