El mal d’espatlla és un dels dolors més freqüents de l’aparell locomotor. Això no ens ha d’estranyar ja que l’espatlla és una articulació complexa i relativament fràgil ja que permet una gran mobilitat.
Podem dividir els problemes de l’espatlla en dos tipus. Els de caire estructural en que el desequilibri muscular global del cos és el factor principal i els de caire energètic en que trobem un dolor que no s’explica per causes estructurals. Els de caire estructural els tractarem amb Mioteràpia i els no estructurals amb Acupuntura, tot i que és bastant habitual trobar problemes mixtes en els que caldrà utilitzar totes dues tècniques terapèutiques.
L’exploració clínica de l’espatlla i les característiques, causa inicial i evolució del dolor ens diran si estem davant d’un problema estructural o energètic.
Mioteràpia
Hi ha una gran diversitat de diagnòstics que fan referència al mal d’espatlla. Així podem parlar de descentratge articular, bursitis o conflicte subacromial (“impingement”), espatlla congelada, tendinitis, calcificació o ruptura del tendó del supraespinós, omartrosi, etc. No obstant, cal dir que, de fet, tots aquests diagnòstics corresponen a problemes que tenen una mateixa causa i que fonamentalment responen a diferents graus d’evolució d’una única patologia.
Com que sota aquests diagnòstics trobem la gran majoria dels problemes d’espatlla, podem dir que la gran majoria dels problemes d’espatlla tenen la mateixa causa (exceptuant les tendinitis biccipitals i les ruptures del tendó llarg del bíceps que són degudes a una altra causa).
En primer lloc cal dir que la causa és muscular, concretament, un desequilibri entre els músculs tònics que governen l’espatlla. D’entre tots ells, el que causa la majoria de problemes i, en particular, els problemes més importants, és el múscul Pectoral Major.
Aquest és un múscul composat de tres parts que tenen rols diferents. Cal, doncs, dividir-lo en les tres porcions que el composen i estudiar-les per separat: són la porció clavicular, l’esternal i la costal. Les dues últimes són dinàmiques i no ocasionen problemes. En canvi, la porció clavicular del Pectoral Major és tònica i és la que manté el braç alçat en flexió quan el braç està davant del cos.
En cas de contractura, aquest múscul exerceix una força permanent sobre l’húmer que té tendència a fer-lo rotar internament, desplaçar-lo endavant i elevar-lo. Això té dues conseqüències: en primer lloc, que l’elevació del braç (flexió i abducció) queda mecànicament limitada i, en segon lloc, que al elevar el braç el tendó del múscul supraespinós quedi comprimit entre el cap de l’húmer i l’acròmion.
Així doncs, de la contractura de la porció clavicular del Pectoral Major se’n deriva una limitació funcional (la limitació de l’elevació del braç) i el fet que elevar el braç provoqui dolor. Quan estem en aquesta situació inicial diem que hi ha un problema muscular o un descentratge articular de l’articulació Gleno-humeral.
Si la contractura del Pectoral Major no es tracta i persisteix el descentratge articular, el tendó del supraespinós anirà irritant la bursa subacromial i provocarà un dolor que ja no serà només mecànic (a l’elevar el braç) sinó que tindrà també característiques inflamatòries (dolor nocturn, continu, etc.). En aquesta situació diem que hi ha una bursitis o conflicte subacromial o “impingement”. El dolor i la limitació funcional poden fer que l’espatlla s’utilitzi poc i quedi relativament immobilitzada. Això pot fer que apareguin problemes amb la càpsula de l’articulació i en resulti una “espatlla congelada”.
De persistir el problema, el tendó del supraespinós s’inflamarà i s’anirà desgastant. Aquesta situació correspon a les tendinitis o tendinosis que poden acabar provocant la calcificació del tendó per manca d’ús o la seva ruptura. Aquesta mena de problemes també pot afectar als tendons de la resta de músculs del manegot dels rotadors (Subescapular, Infraespinós i Rodó Menor).
Finalment, de mantenir-se aquesta situació, l’articulació anirà degenerant, apareixeran malformacions artròsiques i tindrem omartrosi (artrosi a l’articulació Gleno-humeral).
Així doncs, tota aquesta sèrie de problemes, que se’ns presenten sota diagnòstics aparentment tan diferents, són deguts a una mateixa causa: una contractura muscular, en aquest cas de la porció clavicular del Pectoral Major, que desequilibra l’articulació i fa que aquesta deixi de treballar correctament i apareguin els problemes en cascada.
Els problemes que pateix progressivament l’articulació i, en particular, el múscul Supraespinós, són conseqüència d’un problema muscular previ: la contractura de la porció clavicular del Pectoral Major. Entendre això és molt important perquè si el tractament s’adreça a tractar les conseqüències del problema en comptes de la seva causa només podrem alleujar-lo. Cal tractar-ne la causa per poder-lo resoldre.
Cal destacar que la força exercida per la porció clavicular del Pectoral Major pot ser molt important en cas de contractura, fins al punt d’arribar a luxar les articulacions de l’espatlla, tal i com es pot veure en les següents fotografies, que corresponen a un cas extrem, el d’una senyora de 100 anys.
En les fotos es veu com la tensió exercida per la porció clavicular del Pectoral Major, que al palpar-la era com una corda d'acer, ha deformat l'espatlla: en el seu escurçament, ha arrosegat amb ell totes les estructures de l'espatlla, deformant-les. Es pot veure com l'húmer está subluxat respecte la glena, rotat interiorment i anterioritzat, com l'escàpula ha abandonat l'angle escapular per adoptar una posició molt propera al pla sagital i com això ha comportat que l'articulació acromio-clavicular faci un angle d'uns 60º.
Aquestes fotos representen el cas extrem d’aquesta patologia. Les adjuntem per il·lustrar com d’important pot arribar a ser la força exercida per la porció clavicular del Pectoral Major. En la pràctica, no ens trobarem mai una espatlla així -tampoc hi podríem fer res- però és il·lustratiu de fins a quin punt les contractures musculars poden arribar a deformar l’esquelet.
Hi ha d’altres músculs que poden provocar problemes a l’espatlla -el Trapeci, el Rodó Major, tots els del manegot dels rotadors, etc.- però el Pectoral Major és el que ocasiona els problemes més habituals i els més importants.
Tractament amb Mioteràpia
Per tractar els problemes estructurals de l’espatlla, és a dir, deguts en el seu origen a contractures musculars, és important anar a l’arrel del problema. Es tracta d’actuar sobre la causa del problema i no sobre les seves conseqüències.
Serà doncs necessari tractar les contractures musculars que afecten l’espatlla -en particular, la porció clavicular del Pectoral Major, habitualment- sense oblidar que formen part d’una cadena de compensacions musculars creada pel cos per compensar la contractura primària i mantenir els equilibris fonamentals del cos.
En restaurar l’equilibri muscular de l’espatlla, els problemes que se’n deriven, irritació de la bursa subacromial, inflamació i degeneració dels tendons dels músculs del manegot, calcificació del tendó del Supraespinós, etc. s’aniran normalitzant i el dolor i la pèrdua de mobilitat desapareixeran.
No recomanem infiltrar l’espatlla. Si bé en algun cas agut pot permetre reduir el dolor i sortir de la situació de crisi, en general, acaben sent lesives per l’articulació i l’únic que fan és amagar el problema i retardar-ne la solució.
En cas de calcificació del tendó del Supraespinós cal actuar de la mateixa manera. La calcificació anirà sent reabsorbida poc a poc pel cos a partir del moment en que l’articulació recuperi la mobilitat. Intentar desfer la calcificació amb ultrasons o per algun altre mitjà el que farà és disseminar el calci entre els elements de l’articulació.
Acupuntura
És també freqüent el cas en que hi ha un dolor a l’espatlla que no respon a un desequilibri estructural. Aquest tipus de dolors correspon bàsicament a problemes en la circulació de l’energia que afecten l’espatlla i estan ben categoritzats per la medicina xinesa. Aquests dolors poden anar des d’una molèstia fins a ser prou importants com per impedir moure l’espatlla. Per resoldre’ls caldrà fer acupuntura.
Els problemes energètics més habituals a l’espatlla són l’estancament de yin, l’estancament de sang i l’excés de yang, per bé que hi ha alguna altra possibilitat. Cada un d’aquest tipus de problemes té un abast diferent, que per alguns d’ells pot anar més enllà de l’espatlla, i dona un tipus de dolor de característiques diferenciades. És valorant tot això en conjunt que és possible fer-ne el diagnòstic.
Tractament amb acupuntura
Per a cada un dels diversos problemes energètics hi ha un o més punts d’acupuntura que són els apropiats per tractar-lo. El tractament sol ser ràpid i eficaç.