Si, per simplificar, suposem que el cos té només dues articulacions (1), una als turmells i una al coll, resulta evident que si una contractura muscular modifica permanentment la posició d’una de les dues articulacions, el cos perdrà una de les dues horitzontalitats (peus horitzontals i cap horitzontal) que necessita (2). El cos es veurà obligat a reaccionar per restablir l’horitzontalitat que li manca i ho farà creant una altra contractura muscular, també permanent ja que la inicial ho és, a nivell de l’altra articulació (3). Aquest procés s’il·lustra en la següent figura:
Per tant, quan hi ha una contractura muscular que afecta una articulació, cosa que sabem perquè el pacient es queixa de dolor i/o rigidesa, cal tenir present que sempre n’hi ha una altra, de la que el pacient potser no es queixa, que la compensa.
En el cos, en realitat, hi ha moltes articulacions i quan hi ha una contractura que afecta una d’aquestes articulacions ja podem entendre que totes les altres quedaran també afectades perquè totes han de participar necessàriament en les compensacions que fa el cos per poder restablir tots els equilibris fonamentals (peus horitzontals, cap horitzontal, pes centrat entre els peus, alineació de cap i cintures) i que els problemes mecànics, per tant, són sempre globals. Això vol dir, que quan mirem una contractura hem de tenir present que forma part d’una cadena muscular de compensacions que s’estén per tot el cos, incloses les extremitats superiors.
Així doncs, per exemple, si apareix una contractura a nivell cervical com a conseqüència d’un traumatisme, el cap quedarà inclinat i no restarà sobre un pla horitzontal. Per tal de compensar aquesta contractura i que el cap adopti novament una posició horitzontal, apareixerà una contractura a nivell dorsal que a la seva vegada serà compensada per una altra a nivell lumbar. Això provocarà una inclinació de la pelvis i l’aparició de contractures musculars de compensació a nivell de les cames per a aconseguir que els peus es puguin recolzar correctament sobre el terra. Així doncs, a partir d’una única contractura, el cos ha creat una cadena de compensacions musculars que afecta tot el cos.
En la pràctica, com que al llarg de la vida normalment patim diversos traumatismes, les cadenes de compensació es van superposant una amb les anteriors i el cos manté un estat d’equilibri que és el resultat de la integració de totes aquestes contractures traumàtiques i les seves compensacions. El dolor tant pot aparèixer associat a una contractura traumàtica com a una de compensació. En l’aparició del dolor hi poden intervenir diversos factors desencadenants.
El que pot semblar difícil d’entrada, és determinar quin ha estat l’origen del problema i quines les compensacions. Això és important perquè si només es tracten localment les compensacions, pot ser que el dolor s’alleugi però acabarà tornant o simplement canviarà de lloc. En canvi, si es tracta el múscul o músculs que han originat i governen el desequilibri, les compensacions ja no tindran cap sentit i el cos les eliminarà per si sol.
No obstant, amb un interrogatori clínic adequat, molts cops serà possible determinar-ho. De fet, cal dir que els problemes mecànics estan governats principalment per la musculatura dels turmells i/o de les cervicals, que són les que incideixen de forma immediata en els equilibris fonamentals del cos. Aquest fet facilita enormement la tasca de determinar quin és l’origen del desequilibri i possibilita tractar-ne directament la causa.
En tractar i eliminar les contractures dels músculs que han creat o governen el desequilibri mecànic del cos, desapareixen per si soles les contractures musculars que el cos ha creat per compensar-les així com també les seves conseqüències: el dolor, la limitació de mobilitat i les forces exercides pels músculs contracturats sobre l’esquelet que, amb el temps, el poden deformar.